El Ridaura és un petit riu (desemboca a Platja d'Aro) que recull les aigües de la vesant Nord del massís de Cadiretes, que amb els 518 m d'altura del seu sostre, el Puig de Cadiretes, separa al Gironès de la Costa Brava en un dels seus paratges més feréstecs i impressionants, el tram entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar.
La ruta que es proposa és senzilla, tant per quilometratge, per facilitat d'orientació i per els escassos desnivells a salvar, però tot i així és altament recomanable i agradable. El tram de seguiment de la riera (o riu, si sóm més formalistes) ens porta a través de boscos mediterranis, encara que humits, que permeten gaudir d'un espai de natura, envoltat de zones de gran vialitat, però que encara es manté gairebé verge. El fet de ser al fons d'una vall ens fa que la remor de fons de la civilització no es senti i, cosa gairebé increïble, ens deixa fora de l'abast de la cobertura dels mòbils.
L'inici del camí el fem aprofitant un tram de la Ruta del Carrilet de Girona a Sant Feliu de Guíxols (i viceversa, com posava als antics bitllets), sortint des de l'antiga estació de Llagostera, al parc del Carrilet. El seguirem en direcció a la costa fins la Costa d'Alou (que no te res a veure amb les platges, tret de les cues que s'hi formen a l'estiu, quan els gironins i els barcelonins s'avorreixen a casa, si no que es tracta de la pujada natural des de la plana de la vall d'Aro, marcada pel Ridaura, i l'altiplà del Gironès -per dir-ne d'alguna manera, doncs amb prou feines arriba als 150 m d'alçada, excepte a dalt de LLagostera, amb 193.6 m-). En aquest punt el deixarem, per anar a buscar la llera del riu i remontar-lo en direcció a Llagostera.
Pel camí trobarem una antiga instal.lació fabril abandonada, amb una gran bassa, avui buida i en desús, que en els seus temps havia emmagatzemat l'aigua necessaria per al seu funcionament i que ens dona una idea dels importants recursos hidràulics que podia proporcionar el Ridaura.
Només una dificultat que cal esmentar: Seguim i travessem unes quantes vegades la llera d'un riu, pel fons d'una vall. Això fa que, en segons quina època de l'any l'aigua dificulti el camí (tot i que, per la seva escassa conca, el riu no sempre porta aigua). A part d'acabar enfangats o molls, que fins i tot pot ser divertit, en cas de pluges fortes les riuades poden ser importants. Cal tenir-ho en compte i no fer imprudències.
©jmc1998-2002