Igual que la ruta anterior, aquesta s'inicia davant Sant Pere de Galligans, dirigint-nos cap a Sant Daniel pel costat del Galligans. Tot just passades les parets del monestir de Sant Daniel, girarem a l'esquerra per, al límit de la seva paret, tornar a girar cap a la dreta, agafant el camí que porta cap al cementiri de Sant Daniel i la Font del Ferro, que deixarem a la nostra dreta. Seguirem el camí que va pel costat de la riera de Sant Miquel, i que a partir d'aquí es comença a enfilar. A partir d'aquí, i passant per sota de la N-II, no pararem de pujar fins dalt de Sant Miquel.
Un cop a dalt, podrem gaudir d'una gran vista, que ens farà entendre l'estrategia de la localització. El castell en sí, a 390 m d'alçada, inicialment una fortificació de guaita, va esdevenir el 1451 una capella dedicada a Sant Miquel. Posteriorment es va reforçar encara més la seva funció com a fortificació, i en els setges de la guerra del francès va ser utilitzat per les tropes napoleóniques. Finalment, s'hi va construir una torre telegràfica (el telègraf, inicialment, consistia en la transmissió óptica de senyals des de punts alts), que posteriorment va esdevenir vértex geodèsic. A això s'en diu evolució, o rendibilitzar una inversió.
La baixada la farem variant una mica el recorregut, de manera que anirem a buscar la pista que baixa dels Àngels fins a Sant Daniel. D'aquesta manera, i al part final del recorregut, ens podrem aturar a beure una mica d'aigua de la Font Picant, abans d'arribar novament al punt de partida.
Aquesta ruta, malgrat ser curta, es de gran dificultat tant des del punt de vista físic per les fortes pujades (tot i que curtes, arriben al 20%) com tècnic, per les diferents trialeres que seguirem.
©jmc1998-2002