Per començar, no hi ha res com una volta senzilla. La ruta del Carrilet, que porta de Girona fins Olot (i viceversa, segons com es miri) és coneguda per gairebé tothom, al menys de nom. Seria una mica absurd descriure-la aquí com una novetat. El que es proposa en aquesta variant és aprofitar part del traçat oficial, per tornar cap a casa sense perdre's, i seguir camins en bon estat pel costat del Ter.
Aquesta ruta, a més, ens servirà de base per a posteriors sortides. Així, forma part de manera parcial de la ruta a l'Ermita de Santa Anna de Monfullà, l'ermita de Sant Roc, les gorgues de Canet d'Adrí, Sant Grau i Sant Climent d'Amer.
Com a punt de referència partirem de la Plaça d'Europa, a prop de l'estació de tren i de l'estació d'autobusos, i un punt de fàcil partida pels que desconeguin la ciutat.
El camí s'inicia travessant les hortes de Santa Eugènia (espero que seguixin sent-ho molts anys) i les Deveses de Salt. Aquestes últimes, com que ja tenen el nom en majúscules és més difícil que desapareixin. La autopista no representa cap més problema que el soroll, perque hi passem per sota. Tota aquesta zona està plena de variants que permeten arribar-se fins la vora del Ter. I es clar, de tant acostar-nos-hi, la tentació de travessar-lo és inmensa... Això es farà al límit de les Deveses... poc després d'on la Séquia Monar pren una part important del poc cabal que encara li queda al riu. Un senyal indica direcció Sant Gregori, i a sota mateix tenim un gual per remullar-nos un xic. Penseu, però, que el Ter és un riu, i quan baixa aigua és perillós. De fet hi ha diades en que s'augmenta el cabal artificialment, obrint les comportes del sistema d'embassaments del Pasteral-Susqueda-Sau i, desviant l'aigua de la sèquia, es prepara en aquesta zona un canal de piragüisme d'aiües braves. Si és época de sequera, es pot passar molt bé fins la illa que hi ha al mig. Però tranquils, que no passa res. Una mica de sorra sempre va bé per fer cames, i és garantia que no hi ha fang.
El riu es va seguint aigües amunt pel camí ben arreglat que el ressegueix, passant una zona de granges d'aviram (no confongueu les aus amb pedres de riu). Si esteu cansats, i baixa poca aigua pel riu, podreu tornar a travessar-lo pel damunt d'una represa que recull aigüa per a un canal.
Seguint endavant encara hi haurà altres oportunitats de travessar el riu per tornar cap a casa, la primera poc després pel pas d'una sorrera.
Tot seguit arribarem al diseminat de cases de Constantins, on haurem de trepitjar un tram de la carretera de les Serres fins a Bonmatí. Una altra oportunitat de tornar enrera pel pont sobre el Ter. Enfilant-nos fins el cementiri, podem resseguir la muntanya fins arribar al nucli de Sant Julià de Llor. Els més valents, poden pujar fins l'ermita, que tot i ser a prop té uns pendents força pronunciats que segurament obligaran a posar el peu a terra.
A partir d'aquí, un altre tram asfaltat ens portarà a una cruïlla. Si seguim per l'esquerra, travessarem el Ter fins Anglès. Seguint recte encara tindrem una mica de paviment tot i que aviat esdevindrà pista en bon estat. Seguirem fins la pista de Sant Climent d'Amer, on girarem a l'esquerra per anar en direcció a Amer després de creuar el riu Brugent. Travessarem el poble i, seguint un camí paral.lel a la riera, arribarem a la Font Picant. Haurem passat, això sí, per la Font dels Capellans i la Font d'En Fàbregues, totes elles amb una gran qualitat d'aigua.
Des de la Font Picant iniciarem la tornada cap a Girona tot seguint la Ruta del Carrilet oficial. Un cop més els valents encara podran pujar uns metres per asolir la Font dels Carlins (per aigua, que no quedi).
Com a comentari final a la ruta del Carrilet des d'Amer fins a Girona, cal esmentar que el magnífic traçat original de la línia de ferrocarril ha estat aprofitat en alguns trams per a la construcció de variants i millores de la carretera (d'Amer al Pasteral, la variant d'Anglès i un passeig nou al mateix poble, i el Passeig dels Països Catalans de Salt). En alguns casos els dissenyadors de la ruta han buscat camins alternatius. En altres, en canvi, s'ha pràcticament oblidat l'exitència de les bicicletes i, sorprenentment pel ressó i la popularitat de la Ruta del Carrilet l'han obviat. Per tant, quan travesseu Anglès i quan entreu a Salt procureu no perdre-us, fer-vos mal, ni atropellar ningú. Només el tram final del Passeig d'Olot inclou un carril per a bicicletes acceptable.
©jmc1998-2002